Sant Jordi si, Sant Valentí no.

Enamorats i enamorades, he de dir-vos una cosa. Més que dir-vos res, en realitat, és més aviat un favor. No, mentida. Més aviat és una ordre, una recomanació exigent, i la faig amb temps perquè després no digueu que no us ho he avisat.

Com tots sabeu, som a Catalunya. Fins aquí tot bé, no? Doncs bé, el proper 14 de febrer, a Catalunya, serà dilluns, simplement serà dilluns 14 de febrer, un dia en el que el santoral catòlic celebra Sant Valentí. Ni és el dia dels enamorats, ni és el dia de les parelletes, ni és el dia de l’amor. L’única cosa que hauríeu de fer com a bons catalans el proper dia 14, si teniu el costum de celebrar els sants, és felicitar a tot aquell conegut que s’anomeni Valentí.

No heu d’estar més enamorats, no heu d’estimar més la vostra parella, ni aprofitar el dia per fer declaracions i comentaris de caire més amorós i apassionats del normal. Perquè som a Catalunya, i aquí se celebra Sant Jordi, el dia de l’amor i de la cultura literària. Aquí canviem roses, per llibres.

Però no tan sols empraré l’argument nacionalista, sinó simplement em remetré a la tradició. Sant Jordi és una tradició catalana que es remunta al segle XV, quan es regalava una rosa, una senyera i una espiga: símbols d’amor, passió, pàtria i fertilitat. És per això que és una tradició de tanta importància i sentiment per al poble català, un dia que serveix per demostrar amor, tant carnal com cultural i nacional i que, per tant, aquest és el motiu pel qual el dia 23 d’abril és dia de la rosa a Catalunya, el nostre particular tribut a l’amor.

Sant Valentí, en canvi, és un tradició anglosaxona que ha arribat a Espanya gràcies a la influència de les pel·lícules angleses i americanes que ens el mostren com el dia de l’amor. Doncs bé, no estic disposat a acceptar una tradició anglesa en detriment d’una tradició tant antiga com Sant Jordi. Si ho volen celebrar a Espanya, que ho facin, ja que si no tenen una història i tradició decent, bé se l’hauran d’inventar. Però no aquí, no a Catalunya. Aquí tenim Sant Jordi, un dia de primavera en el que ja comença a fer calor i la gent surt al carrer i s’hi troba llibres i roses, no un 14 de febrer en el que l’única cosa que s’hi veu són adolescents hipòcrites que adopten una tradició estrangera per comoditat.

Per tant, la petició de la que us parlava al principi crec que ja ha quedat prou clara: si us considereu catalans, no cometeu l’hipocresia de celebrar Sant Valentí, i espereu al preciós, històric i català dia de Sant Jordi.

Sant Jordi sí, Sant Valentí no.

XIII